Territori de roca i vi

La resposta és als carrers de Falset. La plaça de la Quartera, els edificis històrics i el ritme de la capital de la comarca són una primera aproximació a un territori on el vi, la pedra i el paisatge apareixeran una vegada i una altra durant els pròxims dies.

Les fileres de ceps s’enfilen pels costers abans d’arribar a Gratallops. Passejar pel poble i mirar cap als camps permet entendre una de les imatges més características del Priorat: vinyes plantades sobre pendents, llicorella i muntanya convivint en molt poc espai.

A la Morera és difícil ignorar la muntanya. Els carrers s’acosten als grans cingles i els miradors obliguen a aixecar la vista cap a una muralla de roca que sembla començar just darrere les últimes cases.

Cornudella marca una pausa abans que la carretera comenci a enfilar-se. El Celler Cooperatiu de Cèsar Martinell posa arquitectura modernista al matí i recorda que, fins i tot als peus de les grans muntanyes, el vi continua formant part del paisatge.

Albarca és petit, silenciós i gairebé mínim. Un grapat de cases als peus del Montsant, un carrer que es recorre sense mirar el rellotge i una sensació de final de jornada que contrasta amb la monumentalitat de Siurana.

El dia entra de ple al Montsant. El camí avança entre el riu, les Cadolles Fondes i les grans formes de conglomerat de Fraguerau abans de continuar cap a Margalef, on la roca torna a dominar el paisatge i l’embassament posa una pausa d’aigua entre muntanyes.

L’entrada a Santa Llúcia sembla només una gran balma, però a dins la història canvia completament el lloc. Durant la Guerra Civil, aquest espai va funcionar com a hospital de campanya, convertint la roca en refugi, quiròfan i espai de cura.