Micropobles
Saps quins són alguns dels més petits i bonics?
Senan és un dels pobles més petits de la Costa Daurada amb una cinquantena d’habitants. Amb uns carrers en pendent i cases de pedra natural, és un dels millors exemples de la Catalunya rural, on trobareu la tranquil·litat entre camps de cereals i paisatges magnífics. S’agrupa al voltant d’un turó al capdamunt del qual hi havia el castell. L’església de Santa Maria és l’edifici més emblemàtic, construïda a finals del segle XII gràcies a la influència dels monjos de Montserrat.
Un altre dels tresors menuts de la Costa Daurada és la Morera de Montsant que amb 157 habitants, està situada als peus del Parc Natural de la Serra de Montsant. El terme municipal compta amb la pedania d’Escaladei i la Cartoixa, fundada al segle XII i que va ser la primera cartoixa de la península Ibèrica. Amb la desamortització de Mendizábal, els monjos van abandonar l’espai. També hi ha el monestir de Bonrepòs que, després d’un declivi al segle XV, la comunitat d’Escaladei hi va construir una granja i una capella dedicada a Sant Blai. Actualment s’anomena Mas de Sant Blai i està abandonat.
Pontils, situat en plena vall del riu Gaià, és un poble envoltat de boscos frondosos i interessants rutes de senderisme. Us sorprendrà per bonic i agrest. El terme municipal comprèn el santuari de Sant Magí de la Brufaganya, un lloc de pelegrinatge i on està enterrat el màrtir segons la tradició popular. Els edificis d’interès són l’església de Pontils, amb una portalada romànica i l’interior gòtic, i el castell, que està en ruïnes. Una bona excursió és anar fins a l’ermita de Sant Miquel de Montclar des d’on es pot gaudir d’una vista panoràmica excel·lent.
Per acabar, us recomanem visitar Renau, un poble de 153 habitants que es combina a la perfecció amb el mosaic agrícola variat de garrofers, avellaners, oliveres o vinya que envolta el municipi. El poble forma part de la Xarxa Natura 2000, amb el Riu Gaià, i del PEIN, amb la desembocadura del Gaià. Molt a prop del poble hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Lloret, documentada del segle XVII. El 1926 la va reformar l’artista i arquitecte Josep Maria Jujol.
El micropoble envoltat de vinya
Porrera és un micropoble “gran” si tenim en compte que té 441 habitants. Perdut enmig de les muntanyes, és de visita obligada si voleu conèixer l’autèntic sabor de la vida rural a la Costa Daurada. El poble està envoltat de vinya i bona part dels seus veïns es dediquen a la cultura del vi i han muntat els seus cellers i les agrobotigues de portes obertes al públic. També hem de dir que el cantautor i músic Lluís Llach, descendent per part de mare de porrerans, passa moltes temporades al poble i, de fet, en molts indrets de Catalunya el poble és conegut precisament per això. El 1994 va dedicar un dels seus treballs al municipi: ‘Món Porrera’.
Els micropobles són finestres al nostre passat recent, a la calma i la tranquil·litat, així com al contacte amb els cicles naturals, els conreus i la vida pagesa, un modus vivendi que està seduint cada cop a més persones i que ens apropa a unes rutines més senzilles i conscients.
Weitere Reiseideen
Auf der Suche nach Pratdips teuflischen Dips
"Vor sehr, langer Zeit erschienen in einem Dorf, das die Menschen aus der Region El Prat nannten, ei…
Mit dem Mountainbike zum Strand von Sant Salvador
Es ist Zeit, den Motor abzustellen und auf deine Beine zu vertrauen. Die Straßen, Wege und Wege der …
Adrenalin bei der Rallye Catalunya-Costa Daurada, Schrecken bei PortAventura World und heller Sonnenuntergang in Salou
Beim ersten Rallyefahren ist es faszinierend zu sehen, wie die Flut der Fans nach der besten Kurve s…