Micropobles

Senan és un dels pobles més petits de la Costa Daurada amb una cinquantena d'habitants. Amb uns carrers en pendent i cases de pedra natural, és un dels millors exemples de la Catalunya rural, on trobareu la tranquil·litat entre camps de cereals i paisatges magnífics. S'agrupa al voltant d'un turó al capdamunt del qual hi havia el castell. L'església de Santa Maria és l'edifici més emblemàtic, construïda a finals del segle XII gràcies a la influència dels monjos de Montserrat.

Un altre poblet preciós i minúscul és Capafonts. Amb 96 habitants, es troba enmig de les Muntanyes de Prades i reposa sobre un turó de la vall del riu Brugent. Entre les curiositats, sabem que el poble conserva un forn de pa museïtzat del segle XIII de gestió comunal on els veïns duien la farina i en feien pa. Si voleu gaudir d'unes vistes excepcionals, trobareu un bon mirador al Picorondan, un cingle de 1.025 metres amb la forma del bec d'una au. I si fa calor, a l'estiu, a mitja hora es troben les Tosques, uns bassals d'aigua natural o el naixement del riu Brugent.

La Morera de Montsant és un altre dels tresors menuts de la Costa Daurada que, amb menys de 200 habitants, està situada als peus del Parc Natural de la Serra de Montsant. El terme municipal compta amb la pedania d'Escaladei i la Cartoixa, fundada al segle XII i que va ser la primera cartoixa de la península Ibèrica. Amb la desamortització de Mendizábal, els monjos van abandonar l'espai. També hi ha el monestir de Bonrepòs on, després d'un declivi al segle XV, la comunitat d'Escaladei hi va construir una granja i una capella dedicada a Sant Blai. Actualment s'anomena Mas de Sant Blai i està abandonat.

Pontils, situat en plena vall del riu Gaià, és un poble envoltat de boscos frondosos i interessants rutes de senderisme. Us sorprendrà per bonic i agrest. El terme municipal comprèn el santuari de Sant Magí de la Brufaganya, un lloc de pelegrinatge i on està enterrat el màrtir segons la tradició popular. Els edificis d'interès són l'església de Pontils, amb una portalada romànica i l'interior gòtic, i el castell, que està en ruïnes. Una bona excursió és anar fins a l'ermita de Sant Miquel de Montclar des d'on es pot gaudir d'una vista panoràmica excel·lent.

Per acabar, us recomanem visitar Renau, un poble de menys de 200 habitants que es combina a la perfecció amb el mosaic agrícola variat de garrofers, avellaners, oliveres o vinya que envolta el municipi. El poble forma part de la Xarxa Natura 2000, amb el Riu Gaià, i del PEIN, amb la desembocadura del Gaià. Molt a prop del poble hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Lloret, documentada del segle XVII. El 1926 la va reformar l'artista i arquitecte Josep Maria Jujol.

Porrera és un micropoble "gran" si tenim en compte que té poc més de 400 habitants. Perdut enmig de les muntanyes, és de visita obligada si voleu conèixer l'autèntic sabor de la vida rural a la Costa Daurada. El poble està envoltat de vinya i bona part dels seus veïns es dediquen a la cultura del vi i han muntat els seus cellers i les agrobotigues de portes obertes al públic. També hem de dir que el cantautor i músic Lluís Llach, descendent per part de mare de porrerans, passa moltes temporades al poble i, de fet, en molts indrets de Catalunya el poble és conegut precisament per això. El 1994 va dedicar un dels seus treballs al municipi: 'Món Porrera'.

Els micropobles són finestres al nostre passat recent, a la calma i la tranquil·litat, així com al contacte amb els cicles naturals, els conreus i la vida pagesa, un modus vivendi que està seduint cada cop a més persones i que ens apropa a unes rutines més senzilles i conscients.