El misteri de la història als cementiris

Va ser inaugurat l'any 1870 i és d'estil neoclàssic. El complex va ser el primer cementiri laic i municipal en tot l'Estat Espanyol on s'enterraven persones sense distinció de religió ni ideologia. De fet, per evidenciar la seva aconfessionalitat, qui guarda l'entrada no és una creu sinó Cronos, déu del temps segons la mitologia grega i rei dels titans. També disposa de nombrosos panteons modernistes i amaga una àmplia col·lecció de secrets i tresors artístics.

Molts dels reusencs il·lustres hi són enterrats. El més popular és el General Prim -un militar i polític progressista català- que hi té un sarcòfag de ferro, or i plata. També cal destacar la capella de la família Margenat, dissenyada per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. 

El cementiri de Valls, datat de 1863, va ser dissenyat per l'arquitecte Baudili Ribot i és un Bé Cultural d'Interès local. Està situat als afores de la ciutat i es disposa al voltant d'un claustre envoltat de panteons i capelles amb teuladetes a dues aigües. L'entrada està coronada per una cúpula semiesfèrica característica que dota el conjunt rectangular d'una gran senzillesa de línies d'estil neoclàssic.

Si per alguna cosa destaca el cementiri d'Alcover és per tenir una església dins. Un important vestigi, l'església de Sant Miquel, d'origen romànic, que data del segle XII, i reformada amb uns característics arcs gòtics apuntats durant el segle XV. L'any 2009 va haver d'ampliar-se per fer front a la gran concurrència a aquest equipament, molt integrat a l'urbanisme del poble.

Compta amb algunes agrupacions de tombes i panteons singulars, amb làpides, creus i àngels de valor escultòric i arquitectònic.

Amb la restauració del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, al Baix Camp, el filantrop reusenc Eduard Toda i Güell també es va veure compromès amb la reforma del cementiri de la població veïna de l'Argentera. Es va construir el 1920 copiant, a escala reduïda, un cementiri de París que Eduard Toda havia visitat en els seus viatges.

Hi destaca la pedra treballada de La Floresta, que és un barri situat a l'oest del terme municipal de Tarragona. Aquest cementiri té una portalada romànica i una capella a l'interior sota la qual hi ha una cripta que constitueix l'únic panteó.